Comencem l’etapa final a Artiga de Lin. Davant nostre s’alça la imponent pujada fins al Coll de Toro, una ascensió que des del primer moment ens posa a prova. Pas a pas, amb la determinació de qui sap que el camí és llarg, però gratificant, ens anem enfilant per un sender que es fa cada cop més costerut. Quan, finalment, arribem al cim, la vista ens recompensa amb l’espectacular panoràmica del Massís de l’Aneto i Maladeta, amb la seva glacera majestuosa brillant sota el sol. Quina passada!
Caminem fins al Forau d’Aigualluts, i allà ens trobem amb en Xavi, el guia que ens conduirà en l’ascensió de l’endemà a l’Aneto. Amb ell, pugem cap al refugi de la Renclusa, on ens espera una nit curta però plena d’emocions.
Amb prou feines hem descansat i ja és hora de llevar-se: les 4:30 de la matinada. Ens preparem amb els frontals il·luminant el camí pedregós que ens porta al Portillon. Quan hi arribem, ens posem els grampons i avancem decidits sobre la glacera que ens condueix al Coll de Coronas. El cim de l’Aneto està envoltat de boira espessa, però la nostra determinació no decau. Amb cada pas, amb cada esforç, ens anem acostant al nostre somni. Arribem al temut Pas de Mahoma, i gràcies a l’ajuda d’en Xavi, el superem amb valentia. I finalment… Txatxatxaan!
Hem conquerit el cim més alt dels Pirineus! Aquest moment és la culminació de dotze dies plens d’aventures, aprenentatges i noves amistats. Per tots nosaltres, aquesta ha estat la muntanya més alta que hem pujat mai, i l’emoció d’haver-ho aconseguit junts és indescriptible.
Aquest estiu quedarà gravat per sempre en la nostra memòria. No oblidarem mai les experiències viscudes ni les persones que hem compartit aquest viatge. Ha estat una aventura inoblidable!
Moltes gràcies Andrii (Austria), Anton (Mónaco), Dayan (Madrid), Huw (Suïssa), Jordi (Paraguay), Margarida (Portugal) i Sara (Barcelona).
Èlia i Pau